AFAVORIM EL NOSTRE PROPI ECOSISTEMA

 Persones que m’han conegut en la meva etapa dedicada a la política me’n parlen de vegades quan em troben. És inevitable, suposo. Hi ha temes recurrents (sobre tot les queixes respecte a la situació en general que vivim), però essencialment em demanen sobre cóm veig Mataró.

Mataró te des de fa anys alguns reptes importants que estan per resoldre, i s’ha perdut una dècada de bonança econòmica per tirar endavant reformes i apostes estratègiques.

Penso que, com ciutat, necessitàvem reformar-nos i adaptar-nos als temps que ens venien. La capacitat de transformació (individual i col·lectiva), d’adaptació als canvis, de definir una visió comú des d’una perspectiva sistèmica, d’unir talent, capital i potencial emprenedor, i la voluntat de traduir tots aquests elements en decisions i accions, eren elements essencials al voltant dels quals dibuixar el futur. Res no canvia si no es prenen decisions, i la necessitat de portar a terme accions trencadores amb les velles formes es cada dia més urgent.

La veritat és que segueixo la política (inclosa la local), des de molta distància, però tot i això hi ha un primer element que he observat des del començament del mandat municipal actual: veig que els hàbits de funcionament dels partits mataronins segueixen igual. És cert que el vot ciutadà va configurar un mapa complex del consistori, però justament per això era més necessari encara enterrar les formes tradicionals de pensar i de fer política.

La crisi actual s’emportarà moltes coses per davant, entre elles el sistema econòmic i social que tenim; i en canviarà d’altres, com per exemple la relació de la persona amb sí mateixa, amb els altres i amb el món, per anar creant una societat més humana basada en valors diferents; la qual cosa variarà tant la capacitat de responsabilitat individual com l’aportació que cadascú de nosaltres sigui capaç de fer al col·lectiu.

Com deia en un article que he escrit per Tribuna Maresme d’aquest mes, crec en el futur de les ciutats com la nostra. No se si, com diu el President Mas, Catalunya arribarà a ser el Massachusetts d’Europa, però sí crec que el progrés econòmic i social futur és generarà en petites regions d’abast més humà, capaces de convertir-se en territoris responsables i en ecosistemes autosostenibles. I penso concretament en Mataró i el seu entorn comarcal.

La crisi ha posat en evidència els excessos i febleses de la globalització sense control, i la cara més perversa del capitalisme. Ara es tracta de dissenyar un nou sistema per a un món més humà i sostenible. Que no necessàriament ha de ser incompatible amb la globalització, que per altre banda te aspectes positius i necessaris. Però hem de crear una manera de viure més humana, més humil, i, perquè no, més local, en el que les decisions es prendran localment amb perspectiva holística i global. Del que es tractaria és de definir una visió de ciutat (el que podríem anomenar “posicionament estratègic”); així com de definir un “model econòmic” propi autosostenible, un “model de coneixement” diferenciat i internacional, i un “model de vida” basat en un nou paradigma i la recuperació de valors.

Tenim un avantatge en el fet que aquesta feina de definició ja la tenim feta: és el projecte Mataró Marítim.

Ara el que necessitem és crear els elements que el facin possible. Al meu entendre són principalment cinc:

1.- FEDERAR la ciutat i el territori (el talent, la capacitat productora innovadora i creativa, el capital....).

2.- DEFINIR SECTORS estratègics (especialització) al voltant d’aquest projecte estratègic que és el Mataró Marítim i apostar per ells.

3.- INTERNACIONALITZAR les nostres empreses, tant en l’àmbit de productes com dels recursos.

4.- CONSENS POLÍTIC, element imprescindible per tenir l’estabilitat necessària que ens permeti enfocar-nos en lo important. És aquí a on es fa més evident la manca d’evolució dels partits respecte a la situació actual. L ’escenari està canviant a una velocitat enorme, i és un error agafar-se a formes velles i limitades de fer política.

La forma d’actuar dels partits tradicionals no respon a les necessitats del mon actual, ni al benestar dels individus ni a les necessitats de les empreses i institucions.

Les estructures dels partits no estan preparades per analitzar la complexitat de la situació actual. Les organitzacions han d’obrir finestres i airejar-se, impulsar processos creatius, potenciar el talent i l’autocrítica, remoure estructures, democratitzar-se i establir com valors clau la cooperació i la interdependència

5.- PAPER PROACTIU de l’Ajuntament per impulsar l’activitat econòmica en el marc del nou model econòmic. L’ajuntament ha d’avalar, facilitar, donar suport institucional als projectes davant els inversors.

La clau, com en tot en la vida, es la perspectiva i l’enfocament. La nostra societat occidental s’acosta a les ribes de nous conceptes de l’espai-temps. Cada vegada més persones reclamen una nova forma de viure; grups adeptes al decreixement, ciutadans sensibles a l’ecologia, reivindicadors de la responsabilitat individual, partidaris d’una voluntària simplicitat en les nostres vides. Les ciutats seran, no ho dubteu l’àmbit en el que aquesta evolució es farà realitat. Mataró te aquí una oportunitat. El Mataró Marítim ens marca el camí cap a aquest “ecosistema” sostenible i equilibrat. Els partits municipals han d’evolucionar i fer un salt a un nou estadi de pensament que ho faci possible.

Deixo sota aquestes línies l'enllaç d'un magnífic reportatge de març de 2009 que va publicar el Tot Mataró sobre el projecte Mataró Marítim en el que ja explicava algunes d'aquestes idees:

http://www.totmataro.cat/portal//index.php?option=com_content&task=view&id=87108&Itemid=110