UN ECOSISTEMA LOCAL I INTEL·LIGENT

La situació actual en el nostre entorn ve marcada per reptes nous que tenen lloc en un marc de complexitat i canvi constant per empreses i organitzacions. La resposta adequada a aquests desafiaments, vindrà donada per la nostra capacitat creativa i d’innovació, així com d’adaptar-nos al canvi.

En un dels meus darrers escrits feia al·lusió a que res no serà igual després d’aquesta crisi que estem vivint. Canviarà la nostra forma de viure i treballar, i entre els canvis importants que ens vindran hi haurà el del paper de les ciutats i petits territoris com a motor de progrés. Se’ns ve al damunt un inevitable escenari d’escassetat; i per tant serà complicat, per no dir inviable, pensar en termes d’estat-nació com ara.

Per una qüestió de recursos, però també per la necessitat de cooperar i establir sinèrgies, els estats nacionals s’aniran diluent en dos sentits.

Per una banda, en un marc de regulació institucional més ample i global; perquè els grans problemes que afronta la humanitat necessiten ser tractats de manera coordinada. I paral·lelament, seran substituïts per xarxes de territoris o comunitats més petits però culturalment més homogenis i més abastables des del punt de vista de la definició d’un model econòmic, de coneixement i fins i tot educatiu propi. És el que jo anomeno “ecosistema” econòmic i de coneixement. En aquests ecosistemes, la societat civil també anirà guanyant terreny a les institucions polítiques.

És obvi que ara se’ns fa difícil entendre aquests canvis en tota la seva profunditat, però es sobre tot perquè ho analitzem encara amb una perspectiva limitada. La humanitat, les societats, només podran regenerar-se a sí mateixes a través d’un canvi en les formes de pensar. També en lo econòmic.

La gent s’està allunyant clarament de les institucions establertes. Hi ha una mena de corrent soterrània que està afectant a la política, a l’economia.... I sorgeixen, per tot arreu, xarxes com a noves formes socials d’emprendre projectes, empoderant als individus des de la pròpia responsabilitat i consciència individual.

Les ciutats, els petits territoris, tenen un primer repte: trobar un consens al voltant de la idea de que aquest canvi fonamental que els pot fer amos del seu propi destí és possible. I han de crear un clima, una estructura, que pugui organitzar i coordinar amb perspectiva integral les forces que ara mateix van per camins separats. Jo en dic federar el territori; federar talent, capacitat d’innovació i de producció, i també capital. S’ha de crear una imatge atractiva, vibrant, irresistible,  humana, que reflecteixi una voluntat clara de construir un projecte comú sota nous paradigmes.

Això requereix un profund canvi personal, cultural, educatiu....I no te res a veure amb lo ideològic. Es tracta d’una nova dimensió de l’acció social que no te relació amb la dreta ni l’esquerra, sinó que és una superació d’aquesta fragmentació, per arribar a concretar un sistema en el que es concretin mecanismes de cooperació que permetin fer un salt qualitatiu en l’impuls d’un nou model econòmic de territori. La creativitat i la innovació es generen a partir d’aquesta interrelació dels múltiples agents dins d’un “ecosistema” en el que, en un marc cultural, institucional i social favorable, comparteixin una visió comú, siguin capaços de col·laborar i entenguin be quins són els reptes que tenen com a societat.

Empreses, centres acadèmics i universitaris, administracions públiques, entitats financeres, han d’interactuar de manera fluida creant valor per al conjunt de la societat.

Per això, s’ha de ser capaç de definir allò en el que s’és bo, apostant per sectors concrets; de dotar-se no només dels recursos i les infraestructures adequades, sinó d’una nova manera de pensar, d’una actitud entusiasta i proactiva; i de saber crear espais oberts i dinàmics de comunicació i intercanvi d‘idees i experiències.

Aquest model s’ha de fonamentar en la concertació públic-privada, en el que la administració ha de tenir un paper actiu de impulsor i avalador de projectes, eliminant barreres administratives, facilitant l’accés a fons de finançament per la seva viabilitat, i fent possible l’atracció de nou talent i capital internacional.

El progrés en aquest segle no estarà basat ja en el consum, com ha estat equivocadament fins ara, sinó que raurà en la capacitat de les ciutats i petits territoris per captar l’atenció dels inversors en projectes atractius, lliures de deute i amb la voluntat d’aportar valor a la societat. Un sistema econòmic “constructiu” i no especulatiu, fonamentat en valors i no en bombolles, treballant i col·laborant en un marc d’interdependència, en el que el que és millor per a uns és millor per a altres.