"…el
que el món necessita avui és una multiplicitat d’organismes vivents, lliurement
units per la col·laboració, la constant comunicació, i la possessió d’idèntics
objectius i propòsits” -Alice A. Bailey.
Degut a la meva
decisió de deixar la política professional en abandonar el partit en el que
vaig militar molts anys i al meu posicionament crític amb el sistema polític-
econòmic-institucional, em trobo de vegades immers en debats sobre si m’he
tornat “antisistema” o sobre si actituds com la meva, crítiques vers la política,
no poden afavorir indirectament el reforçament del populisme.
He posat amb tota
intenció en l’encapçalament d’aquest escrit una cita que m’agrada especialment,
perquè descriu de manera perfecta i en poques paraules quina és la visió de la
societat a la que anirem a parar seguint un camí evolutiu i de transformació
cap a una forma més humana i ecològica de conviure.
Les societats i
els estats evolucionaran en la comprensió de que tots som parts d’un tot
interconnectat, i que cadascú de nosaltres ha de contribuir amb la
millor versió de nosaltres mateixos. Aquest coneixement, i el fet d’assumir
la responsabilitat de les nostres vides i del nostre destí individual i
col·lectiu, ens conduiran a un nou tipus de relacions humanes i a un nou
sistema polític i econòmic basat en valors com la cooperació i la interdependència.
Cada vegada serà
menys necessària una classe dirigent tal com avui la tenim conceptuada. El que
ara es piramidal serà horitzontal i el que ara vertical serà transversal. La
societat s’estructurarà en xarxes que substituiran les anteriors jerarquies i,
com ja he dit en algun escrit anterior, el progrés econòmic i social no es
generarà ja a través de polítiques i models dictats pels estats, sinó per
territoris més petits i homogenis des del punt de vista cultural i de valors.
Les persones, que conformen la societat, son el motor de l’evolució, i
tenen un potencial il·limitat de creixement i de creativitat. Els governs i
les institucions, de les que la pròpia societat s’ha dotat com a formes
d’organització en els diversos àmbits, han d’estar al seu servei. Per tant, no
és possible que el poder que d’elles deriva ocupi totes les àrees d’una
societat, ofegant la iniciativa i la capacitat de debatre o de participar dels
ciutadans i marcant el full de ruta del seu destí.
Aquest procés, de control i submissió de la societat als dictats de la
política i “els mercats”, s’ha de revertir. És imprescindible que la societat
civil es converteixi en el contrapès de l’excessiu pes del poder polític;
alhora que la política és massa important com perquè els ciutadans es
desentenguin dels assumptes públics.
Si la societat civil no participa en els assumptes de tots, o es
rebel·la o es torna feble i delega la seva responsabilitat.
Aquest és el nucli fonamental del que intento exposar i que personalment
defenso: la devolució de poders a la societat per part dels polítics i les
institucions.
L’exercici de la política actual és profundament empobridor, i els seus
instruments, els partits polítics, tenen com aspiració prioritària l’exercici
del poder i el control sobre la societat en benefici propi.
Per això, és necessari que la societat civil assumeixi la seva
responsabilitat i reclami de forma efectiva als governants la devolució dels
poders que només a ella corresponen. La societat ha d’impulsar iniciatives en
tots els àmbits que facin possible la seva millor articulació, així com
dissenyar les seves estratègies al marge de les subvencions oficials,
instrument aquest que sovint ha fet que els ciutadans es convertissin en
dependents del poder de torn i servidors dels interessos dels partits polítics.
I la resposta de la pròpia societat en aquesta nova etapa que s’ha d’iniciar,
ha de venir basada en nous valors; els de la integració, la suma de voluntats,
la ment oberta; i actuant des del cor. I també tenir clar que les reformes
polítiques, econòmiques i institucionals necessàries, s’han de fer des de la
premissa indiscutible que els governs estan al servei dels ciutadans.
El present, i òbviament el futur, ens presenta grans reptes si volem fer
una societat més humana. Però tot passa prèviament, per aquesta devolució
de poders a la societat civil i perquè la persona assumeixi la seva
responsabilitat en el futur individual i col·lectiu.
Penso, intentant resumir, que hem de mirar de promoure, des de l’acció
social, una revolució individual i col·lectiva al voltant de tres idees:
- Un sistema econòmic i social que ofereixi una vida digna per a totes i tots, garantint a tothom les necessitats bàsiques.
- Un sistema polític que sigui una democràcia real, participativa, transparent, justa i al servei de la comunitat, que permeti treballar ara i per al llarg termini, més enllà dels interessos electorals partidaris. L’espai democràtic només te sentit en el segle XXI si és participatiu i compartit, i això ho ha de fer possible una transformació cultural i educativa que comenci per les persones i les escoles.
- Un sistema sostenible, que cuidi i protegeixi el nostre entorn, tot allò que ens envolta i del que formem part en una natural interactuació.
No hem d’oblidar mai que la nova societat ha de ser producte dels
nostres millors somnis, perquè te a veure amb el sentit de la vida. Ni més ni
menys......
No hay comentarios:
Publicar un comentario