LA RESPONSABILITAT DE SER LA NOSTRA MILLOR VERSIÓ

Ahir dissabte, l’Associació Cultural Valors va organitzar a la Biblioteca Pompeu Fabra de Mataró, la seva V Jornada sota el títol “Responsabilitat”, amb la presència de Jordi Sànchez, politòleg i adjunt al Síndic de Greuges, Pepa Ninou, directora del Pla Nacional de Valors promogut per la Generalitat, Norbert Bilbeny, catedràtic d’ètica de la Universitat de Barcelona i el filòsof Manuel Cruz.  

Podeu veure'n més informació aquí:

http://www.valors.org/19-de-maig-v-jornada-valors-la-responsabilitat/

L’acte va ser prou interessant, i la intervenció dels ponents va estar a l’alçada de lo important de la qüestió que es tractava. Vull destacar una frase que va dir Pepa Ninou i que fa pensar: “ La pregunta no és quin món deixarem als nostres fills, sinó quins fills deixarem al nostre món”. 
Aquesta és una gran responsabilitat, efectivament. I sobre tot amb nosaltres mateixos, perquè del què arribem a ser cadascú de nosaltres com individus dependrà el que siguin els nostres fills, les persones del nostre entorn i el món.

La responsabilitat és un dels aspectes més importants de la vida. Probablement, juntament amb la confiança, el més important per a la vida col·lectiva.

Sense aquest valor no hi ha llibertat, ni existeix la capacitat de canviar, d’aprendre del fracàs per tornar-se a aixecar i seguir endavant amb possibilitats d’aconseguir allò que perseguim.

La responsabilitat és ser capaç de donar resposta davant els reptes que se’ns presenten i, sobre tot, fer-se’n càrrec.

Arribar a ser el millor que podem ser, la “nostra millor versió”, és el propòsit més important de la vida, I això, més que aprendre res, implica desaprendre molt. Estem programats per creences, per tot allò que ens ha envoltat, que ens han introduït i que ens dirigeix des del nostre subconscient que pren el 95 per cent de les nostres decisions. Només si som conscients d’això, i som capaços de detectar les creences i les pors que ens limiten, podrem canviar i transformar-nos; podrem desaprendre i tornar a aprendre per, d’una manera més conscient i responsable, contribuir d’una manera proactiva a millorar el món.

Paulo Coelho, en el seu compte “Tapant el sol amb la mà” ens explica que

Un deixeble va anar a veure el rabí Nahman de Braslaw:
-No vaig a continuar amb els meus estudis dels textos sagrats-va dir-. Visc en una petita casa amb els meus germans i els meus pares i mai trobo les condicions ideals per concentrar-me en el que és important.
Nahman va apuntar al Sol i li va demanar al seu deixeble que aixequés la mà enfront del seu rostre per interrompre la visió de l'astre rei. El deixeble així ho va fer.
-La teva mà és petita i, no obstant això, has aconseguit ocultar totalment la força, la llum i la majestat de l'immens Sol. De la mateixa manera, els petits problemes aconsegueixen donar-te la disculpa necessària per no prosseguir amb la teva recerca espiritual.
Igual que la mà té el poder d’amagar el Sol, la mediocritat té el poder d’amagar la llum interior. No culpis als altres per la teva pròpia incompetència.

No en tinc cap dubte que la nostra evolució te molt a veure amb la nostra conquesta interior, amb la nostra capacitat d’assumir la responsabilitat sobre el que som, sobre el que fem, i sobre el nostre destí individual i col·lectiu. La sortida de la situació actual de crisi profunda depèn de que individualment siguem capaços de ser nosaltres mateixos, de ser autèntics.

Tots tenim quelcom especial que compartir, que transmetre. El nostre “element”, que diu Ken Robinson. Allà està la nostra força. Fracassarem si volem convertir-nos en un altre o seguir els seus valors. No viuríem la nostra vida sinó la seva. Al final, el que realment queda és el llegat que som capaços de deixar, i només serà valuós si és autèntic, si prové d’haver estat capaços de tenir el coratge per ser responsables, fidels als nostres principis i valors. Quan aprenem a acceptar –i no negar- la responsabilitat per la manera com pensem i sentim respecte al que ens passa, podem caminar amb la ment oberta dirigida pel cor i l’ànima i oferir al món la “nostra millor versió”.