LES OMBRES DELS RECORDS

Us vull deixar un poema d’en Paulí Mojedano, el meu pare, i l’acompanyo amb una cançó magnifica de l’Iggy Pop, una de les seves grans peces, que em porta bons records de la meva etapa en que vaig viure a Menorca a principis de la dècada dels 80, una època fantàstica i plena d’experiències intenses en la meva vida.

“Quan la nostra casa

sigui com la neu que va creixent,

els tarongers seran un somni cansat,

l’ocell perdut en un cel trencador.

Quan la nit sigui un desert,

on tot és desposseït i recula,

i els fills deformen la memòria del seu arbre

i mengen la vergonya

quan la tarda es consumeix;

recorda les llàgrimes que s’acosten,

si vols sobreviure a les ombres dels records.”

(Paulí Mojedano octubre 2011)