viernes, 31 de mayo de 2013

¿Y QUÉ PASA CON NUESTRA ALMA?


Cuando Franco murió tenía quince años. Recuerdo muy bien, siento casi físicamente, la ilusión que se apoderó de amplias capas de la población, la esperanza que despertó la nueva etapa que se abría entonces y que podía permitirnos conseguir un futuro mejor y más digno. El país se sentía capaz y preparado para ello, y hubo un aval mayoritario a los nuevos representantes políticos y a las instituciones que se generaron a partir de 1977 para que nos representaran.
¿Qué ha pasado para que, en este momento, la gran mayoría de los ciudadanos y sobre todo los jóvenes, no se sientan representados por los políticos, para que éstos no gocen de ninguna credibilidad?
Muy sencillo, el sistema ha generado una casta política que, salvo honrosas excepciones, ha pasado a ocuparse no de los asuntos de todos, sino de su propio interés.  En la imprescindible obra “L’Esperit de la Política”, Raimon Panikkar reflexiona acerca de que la política debe transformarse desde el arte o la ciencia de gestionar al de vivir la plenitud de todo ser humano.
Pero el sistema, poderoso, se ha deshumanizado, generando una metástasis de corrupción  y comportamiento gansteril. Sin embargo, como opina Panikkar, la vida de las sociedades no puede ser mantenida por la fuerza, y el Contrato Social ha de ser voluntario.
El poder es siempre consentido. Si dejamos de consentirlo caerá. Personalmente pienso que no es sostenible que la gente no reaccione ante el actual estado de cosas. En términos humanos, el gran fracaso de este sistema que nos rige tiene que ver con la creencia de que detrás de cada conducta “correcta” tiene que haber una justificación en términos de beneficio, de crecimiento, de productividad, de rédito electoral. Cuando en cambio la buena conducta es un bien en sí misma, y la bondad, la cooperación, la solidaridad, son nuestra verdadera expresión.
Los políticos, los gestores en general, han olvidado que los equipos tienen un alma, y que hay que contar con ella. Lo contrario es desconocer la naturaleza humana. Y eso nos aboca a una bancarrota total de recursos, culturas y valores.  El sistema ha pretendido definir nuestra identidad a través del filtro de la razón racionalista, obviando otros estados de conciencia más elevados y destruyendo nuestro espíritu, lo que nos ha llevado a tomar decisiones desde una perspectiva limitada, equivocando las prioridades y sin asumir la responsabilidad. Es decir, hemos ido en sentido contrario a lo que necesitábamos desde un sentido evolutivo.
El gran obstáculo es siempre el comportamiento, de los políticos en este caso, basado en un modelo mental  que conviene cambiar, porque tiene una serie de ideas fijas acerca de cómo funciona el mundo, acerca de cómo se hacen las cosas y cómo debemos relacionarnos, que se han demostrado equivocadas a raíz de los recientes descubrimientos científicos. Por algo decía Louis Pauwels en mayo del 68, en las escalinatas del Odeón de París, que para cambiar las estructuras sociales hace falta algo más que una revolución, es necesario cambiar las estructuras mentales.
Este cambio mental debe comprender a la vez una adquisición de conciencia sobre nuestra verdadera naturaleza como individuos y sobre nuestro papel en el mundo; pero también una decisión de emanciparnos de este sistema que nos esclaviza, de una manera conciliadora eso sí, pero firme. 
En cuanto a los políticos, deberían tener en esta nueva etapa una función de armonizar, de integrar, de crear, de equilibrar, dejar de ser autistas respecto a la realidad que los rodea. Y que se enteren que la democracia no es sólo elecciones, sino el poder del pueblo, por el pueblo y para el pueblo.


(Un petit homenatge per a Moustaki, que s'emporta amb ell tants somnis i anhels, home lliure pensador que reivindicava en cada cançó el millor del que significa la humanitat)

viernes, 3 de mayo de 2013

MATARÓ-SOUTH FLORIDA: CONNEXIÓ GENERADORA D'OPORTUNITATS


"Hi ha dos racons de l'univers que amb tota seguretat pots millorar. Un ets tu mateix, l'altre, el lloc on decideixis anar un cop hagis millorat "

Dijous 24 d’abril passat, Tecnocampus Mataró va organitzar una Jornada sobre Internacionalització d’empreses i per presentar la connexió entre el nostre territori i South Florida, amb l’objectiu de convertir Mataró en el Hub de les empreses catalanes i espanyoles cap a la Florida, un territori dels més dinàmics i diversos dels EUA, amb el quart PIB més elevat entre els estats de la Unió, quasi 800 mil milions de $. La Florida és una zona amb: 
·         Múltiples sectors de interès
·         Potencial econòmic
·         Potencial de mercat
·         Plataforma cap a Hispano Amèrica
·         Font de recursos

La jornada s’ubicava  dins el projecte de treball estratègic que s’està portant a terme, en el marc del Mataró Marítim, des de la consultora GM&L ( especialitzada en nous mercats i internacionalització d’empreses http://www.gmlnewmarkets.com/index.php/es/) amb l’Ajuntament de Mataró, el Consorci del Port de Mataró (http://www.portmataro.org/) i Tecnocampus Mataró Maresme (http://www.tecnocampus.cat/).
El primer que hem de saber es que internacionalitzar les nostres empreses és possible. I per fer-ho possible hem de canviar dues coses: la nostra percepció i la nostra actitud. Necessitem creure-hi,  i necessitem tenir visió global.

Hem de tenir clar també que aquí no valen paraules sinó tenir una visió, fer camí i estar disposat a pagar el preu necessari (no hi ha resultats sense inversió). S’ha de fer tot un treball previ que és indispensable per afrontar el procés d’implantació en un mercat nou com pot ser el de la Florida, i que ens permeti dimensionar be els riscos, doncs la sola intuïció no garanteix l’èxit.

L’ impuls a la internacionalització de la que sovint parlen les institucions i governs, no funciona mai si no sabem perquè hem de sortir i si no sabem aproximar-nos a l’entorn del mercat a on volem anar. Perquè no estem parlant d’una decisió ocasional presa per solucionar un mal moment en el nostre mercat actual, sinó d’una voluntat de presència estable en un nou mercat. I amb aquest objectiu, es tracta de treballar per cercar contactes que ens estructurin agendes de valor fora dels circuits habituals dels organismes oficials, aconseguir una base estable de clients, i de crear filials, sucursals o trobar partners. És important tenir en compte per tant, que el repte de anar a altres països no és una fugida ni una escapada, sinó una opció de creixement i expansió natural. Hem de crear un full de ruta que busqui modernitzar el procés empresarial i generar un ecosistema de relacions i elements que puguin ajudar-nos en el mercat destí.
La internacionalització és sobre tot una actitud. I hi ha dos factors especialment importants, a més de l'anàlisi i de l'opció que es triï a nivell estratègic, que determinaran l'èxit o fracàs del pla: l'equip i la forma en què ens organitzem.
Són molt importants els factors següents:
·         Visió comuna
·         Compromís
·         Participació de l’equip
·         Estratègia
·         Competències de l’equip per actuar en incertesa i pressió

Al final, l'autèntic repte és globalitzar la ment de l'organització. Qualsevol organització que vulgui sortir a fora ha de tenir en compte una sèrie d'aspectes que poden dificultar la implantació d'un pla d'internacionalització si en la companyia no ha existit històricament una trajectòria internacional. Ser una companyia global implica canviar molts processos i formes de treball, i la resistència al canvi en aquest aspecte pot ser molt gran. És essencial també conèixer la idiosincràsia i el llenguatge de l’entorn en el que ens mourem. Per això dic que la internacionalització és, en gran part, una actitud.

Les nostres empreses no tenen altra sortida que la internacionalització, obrir nous mercats; i fer-ho bé, amb un coneixement adequat de l'entorn, mesurant els riscos, de la mà de qui té experiència i pot oferir contactes adequats i una bona interlocució i suport de les institucions d'aquell mercat. I el Sud de la Florida és una zona extraordinàriament interessant per diverses raons, però destaca sobretot el fet que és una porta no només per a la resta dels EUA, sinó la plataforma més important per al mercat Llatinoamericà. Miami és avui la capital de negocis d'Hispanoamèrica, seu de moltes multinacionals i de les principals empreses dels països emergents del Sud del continent americà, i és el principal destí inversor del capital iberoamericà.

La idea és establir de manera permanent i intensa un intercanvi empresarial entre el Sud de la Florida i Mataró-Maresme-Catalunya. Per això aposten també les institucions i organismes de representació empresarial d'ambdós territoris. Gran oportunitat, no ja per a Mataró, sinó per a tot el país. 


L’alcalde de Mataró, Joan Mora, en la clausura de la Jornada d’Internacionalització