Us deixo l’enllaç i el
text d’un article meu que ha estat publicat en la revista “Tribuna Maresme” del
mes d’agost.
Mirava a TV3 un “30 minuts” sobre les Olimpíades del 92, “Aquells dies de glòria”, i em van cridar l’atenció unes paraules d’en Maragall sobre el somni fet realitat que va suposar el projecte olímpic. Sense aquell somni no hauria estat possible la transformació urbanística de Barcelona; i la capital catalana tampoc no s’hauria convertit en la ciutat d’importància global que ara és. Per aconseguir-ho va ser clau l’impuls polític, però sobretot la capacitat de posar a caminar darrere un mateix propòsit una ciutat sencera.
No vaig poder
evitar pensar en Mataró. La nostra ha estat una ciutat històricament
emprenedora, de tradició industrial i iniciativa civil, però que les darreres
dècades, excessivament distreta en la retòrica política i en el miratge urbanístic,
no ha sabut resoldre el repte de crear el seu futur.
Durant massa anys, en molts ajuntaments
s’ha anat a les coses fàcils, aprofitar la bombolla immobiliària per omplir la
caixa municipal, amb la complicitat de les entitats financeres. Això ha situat
les finances municipals en una situació delicada, havent perdut uns anys claus
per definir alternatives i apostes estratègiques de futur. Ara veiem la
dimensió d’aquest frau, que venia com a riquesa i progrés un autèntic engany,
en el qual hi guanyaven uns quants i hi perdíem tots.
Les experiències han de servir per
aprendre’n, i més tenint en compte que la profunda crisi actual ens obliga
encara més a reiventar-nos. A dia d’avui, a la gent de
Mataró li costa creure en un futur millor, i per descomptat no creu que els
polítics siguin capaços de crear-lo, però tenim actius amb els quals hem de
jugar. Feia referència abans a la nostra tradició industrial i emprenedora,
tenim una ubicació geogràfica privilegiada, un teixit social i econòmic que
s’ha empobrit els darrers anys però capaç de regenerar-se si hi ha un bon
projecte, si es defineixen els sectors adequats i tenim una bona estratègia.
Hi ha molta gent
amb idees i inquietuds a la ciutat, gent disposada a treballar en un projecte
atractiu i estratègic que ens posicioni i ens obri nous horitzons. És molt
important el nivell de visió del projecte. Hem de pensar diferent, i tenir una
percepció correcta de la realitat; el món està experimentant un canvi de
consciència que ens porta una nova visió global d’interconnexió en tots els
processos, i això està passant en les empreses, en les administracions… Però,
sobretot, hem d’actuar. Portem cinc anys de crisi. Què fem encara aquí
asseguts? Segurament aquesta crisi és la prova més important en la nostra història
com a ciutat.
Mataró mereix
guanyar-se el futur? Creuen els polítics que ho mereix? Si ho creuen de
veritat, a què esperen?
No hay comentarios:
Publicar un comentario