PRESENTACIÓ DE "LOS SENTIMIENTOS DEL SUDOKU"

Dilluns passat, la bona amiga Virginia Villarroya, i en Josep Villà, psicòleg i escriptor, van tenir l’amabilitat de convidar-me a presentar el darrer llibre d’aquest últim, “Los sentimientos del Sudoku”.

L’acte es va fer al Centre Mataroní de la Riera, amb un magnífic amfitrió, en Juan Carlos Ceinos.

Recomano que llegiu el llibre, una bona metàfora del que és la vida explicada al voltant del joc del Sudoku. “Tot és possible”, ens diu l’autor en el sots títol. Així és.

Vull compartir algunes reflexions que em van venir en llegir el llibre.

Crec que la viada és un viatge, i en certa manera és un joc, en el que tot és possible en la mesura en que siguem capaços de viure la nostra pròpia vida i fem servir el nostre poder. Poder que ens ve de ser conscients de les nostres decisions, d’assumir-ne la responsabilitat, d’actuar en congruència amb el nostre propòsit o missió en la vida, de viure cada moment enfocats i amb intensitat, de tenir l’emoció adequada, d’actuar experimentant, de tenir ment d’aprenent sempre. En això consisteix la saviesa.

En Josep Villà, amb la seva aproximació a la vida a través d’un joc com el sudoku, ens dona perspectives diferents davant el camí  que ens toca recórrer, i en el que necessàriament hem d’experimentar. El llibre és com una mena de mapa que ens pot ajudar a expandir, a través de la metàfora del joc, el coneixement de lo conscient.

Com diu l’autor, “la vida és com un collaret trenat d’experiències puntuals i de tots els colors” de les quals cal aprendre.

Com be descriu, les tasques diàries i l’esdevenir de la vida ens envolten i ens atrapen. Les nostres emocions ens paralitzen o ens impulsen, i els nostres sentiments ens faran sentir sensacions agradables o desagradables.

La nostra visió s’escurça en la rutina diària, i de vegades deleguem les nostres responsabilitats a altres, renunciant al nostre poder interior.

En el joc, com en la vida, no es tracta tant de ser el millor com de ser capaços de transformar-nos i adaptar-nos al que va passant, al que ens va venint. Això és ser amos del nostre destí. No reaccionar (inconscientment), sinó respondre (conscientment) de la manera més adient davant de cada fet.

Tal com diu en Villà, “el mètode infal·lible és pensar que tot té solució, i que tot té algun camí per trobar la sortida i triar el camí a prendre”

Hem de tenir molt present les distraccions del camí que en forma de sentiments ens poden paralitzar o impulsar. En el joc, com en la vida, el com ets és molt important, perquè segons com estiguis això reflectiràs.

Les eines del joc són les eines de la vida. I en un i en l’altre, la clau és centrar-nos en el present i en el que de valor podem aportar en cada moment, sense obsessionar-nos pel resultat.

En aquest sentit, en Villà toca aspectes clau per viure una vida plena, ja que ens condicionen en el dia a dia, com ho fan en el joc: les pors, les emocions, enfocar-nos en el moment, la incertesa, la crisi....En el sudoku juguem contra nosaltres mateixos, com en la vida també el major repte està en nosaltres, la lluita al final sempre és contra un mateix.

La vida ens mostra sovint paradoxes i polaritats que les percebem com a tals mentre ens creiem separats de la resta del món i les persones. Però que tenen solució quan la nostra ment s’integra, ja sigui en la vida o en el joc, en la profunditat de sentir que formem part del Tot. La nostra identitat s’expandeix llavors, no té límits, ni tan sols els de les regles i hàbits que ens han vingut imposades i ens limiten.

És difícil poder descobrir tot el sentit d’un llibre que té molts matisos en poques paraules; tan sols puc apuntar, des de la meva visió, la claredat de les idees i pensaments d’en Josep Villà, que demostra que ha fet un intens treball d’experimentació en el seu viatge interior cap a la veritat.

Recomano que el llegiu per conèixer el que les seves vivències ens traslladen, i  ajudar-nos a entendre el que som i a sentir la nostra realitat, i aconseguir així fer el nostre propi camí.