Els polítics
cerquen l’estabilitat en el marc de sempre, però no és moment d’estabilitat
sinó de trencament. És moment de ser més valent i treballar per acords més
amplis; no només parlamentaris, sinó socials. Que no dic que siguin fàcils d’aconseguir
amb aquestes estructures de partit que dominen la política, però que segur que son
possibles si hi ha voluntat i visió. Als polítics els hi està faltant
comunicació directa amb la ciutadania, ser capaços de SUPERAR I TRASPASSAR
L'ESCENARI POLÍTIC, i connectar directament
amb la gent.
Tinc aquesta
sensació, els dirigents es tanquen massa en els límits del govern, de les
institucions, es a dir, política tradicional, quan el que manquen són polítics
trencadors de regles i marcs establerts . Que trepitgin el carrer, que parlin
directament amb els ciutadans, que s’aliïn amb la societat civil ...... que
LIDERIN !!! La solució no és en els salons, ni en els passadissos, cal crear, i
l'obligació d'un govern de canvi està en tornar la iniciativa a la gent, no en
criminalitzar-la com s’està fent amb l’Ada Colau per part de polítics miserables
i de mitjans venuts al poder .
Cal definir
projectes en be de la societat sencera, que maximitzin el benestar social, que recuperin els somnis
al voltant dels quals vam ser capaços de fer una Europa millor després de la
barbàrie de la segona guerra mundial. Hem de crear un MOVIMENT en el que la
persona sigui el centre. Dibuixar un nou escenari després de la crisi; no un
nou paisatge, sinó el mateix mirat amb nous ulls i diferents maneres de pensar.
Consciència, responsabilitat i, sobre tot, educació per entendre que la batalla
per la felicitat es porta a terme a l’interior de cadascú de nosaltres. Hauríem
de dedicar tots els recursos possible, molts dels quals ara es llencen en
armament, presons i altres canallades, en educació i en salut, en millorar la
vida de les persones, en traslladar la idea de la generositat i del servei.
Ser, fer, tenir, i no a l’inrevés com el paradigma vigent ens ha fet creure.
Totalment d'acord amb el que exposes. La pregunta és: qui posa el picarol al gat? Com arrambar i "eliminar" una casta política mediocre, arribista, incapaç tant de governar com de portar a terme projectes professionals i que s'han arrambat a la política per treure un sou?
ResponderEliminarEs parteix d'un sistema educatiu que ha destruit les humanitats i els seus valors. Com es pot trobar gent que lluiti per una causa, enlloc de per la seva persona?
Ni tan sols les plataformes sobre els deshaucis, etc., són de fiar. Tot el que surgeix de la gent, el sistema ho absorveix, ho modifica i ho acopla al seu organigrama. No hi ha res que s'escapi. Tot i així, una esperança: EL FACTOR HUMÀ.
D'aquesta crisi s'aprendran grans lliçons, dures i extremes. Tot i que ha estat perfectament organitzada, penso que hi ha extrems que s'han escapat d'algunes mans, i ara tot està desgavellat.
Cal esperar i lluitar. Per arribar al ordre, hem de passar pel caos. I és el que toca, malgrat rebre justos per pecadors.