Has de fer allò que creus que no pots
fer (Eleanor Roosevelt)
L'emprenedor
es caracteritza per veure oportunitats allà on altres només veuen problemes.
Sap que avui el mercat és global, i que les empreses han d’anar allà on hi ha
mercats amb recursos, perquè és a on poden trobar les oportunitats. Per això,
no té altra alternativa que superar la por escènica que tradicionalment han
provocat certs mercats (com el nord-americà) en els nostres empresaris.
Aquesta
setmana que ara acaba, un grup de sis empreses, cinc de Mataró i una de
Figueres, han anat a South Florida de la ma de l’empresa GM&L (http://www.gmlnewmarkets.com/index.php/es/) i de Tecnocampus Mataró, a
fer diversos “match making” amb possibles partners interessats en les seves
companyies, així com a presentar els seus projectes davant algunes rondes
d’inversors, tant al East com al West Coast del Sud de l’estat de la Florida.
Aquestes
empreses han estat així pioneres en iniciar un camí que, al meu entendre, serà
ineludible per la generalitat del nostre teixit empresarial si volen reduir la
dependència d’uns mercats, el nacional i l’europeu, que estan en crisi profunda
i ofereixen, per tant, pocs recursos i oportunitats.
Però
no ens podem equivocar. Internacionalitzar-nos no ha de ser una decisió presa
com l’antídot contra la crisi; ni serà tampoc un camí de resultats immediats.
No es pot afrontar amb mentalitat de curt termini. Serà, això si, una
excel·lent opció si fem les coses be i tenim la determinació suficient.
Hi
ha molt d’actitud personal en un procés que requereix compromís, presència en
el mercat objectiu i visió a llarg termini. Sobre tot perquè no val fer les
coses com s’han fet sempre,. Una empresa que afronta el seu procés d’implantació
en nous mercats ha de desenvolupar una cultura organitzativa que abraci el
canvi, que vegi aquest com una oportunitat i un recurs. Perquè l’èxit futur
dependrà de la seva capacitat per dirigir i respondre al canvi. En l’economia
global el canvi és l’única constant, i les empreses han de saber construir l’estructura
més adequada i l’equip més preparat per aquest escenari.
La
gran oportunitat del procés d’internacionalització és la de reinventar la
pròpia empresa. I en un aspecte important redefinir també les relacions entre
els membres de l’equip. Un estudi dels darrers anys indicava que el 80% dels
accidents aeris passen per errades que es podrien haver evitat, sobre tot si
els membres de la tripulació haguessin col·laborat amb més harmonia, treballant
més en equip, cooperant, amb circuits de comunicació oberts, prestant atenció
als demés i actuant de manera sincera.
Tot
plegat, les empreses del país tenen una gran oportunitat. Estem convertint el
nostre territori, amb la base operativa de Tecnocampus, en un “Hub” per a la
implantació de les nostres empreses en un mercat, el de South Florida i per
extensió els EUA i Hispanoamèrica, que te recursos i oportunitats. Aquest
treball el portem a terme des de l’empresa GM&L
amb un sistema de match making que funciona, perquè ho fem aportant un valor
diferencial respecte als sistemes habituals. Valor diferencial que es concreta
en dos aspectes: en primer lloc, un anàlisi i una gestió adequada de l’entorn
del mercat objectiu. I, per altra banda, el suport i les palanques adequades
per a la implantació de les empreses allà, de cambres de comerç, organismes de
promoció de negoci i institucions de South Florida. Es tracta, no de prometre
resultats, sinó d’anar-los a cercar allà a on son.
Al
final estem fent el que els temps ens reclamen, i donant resposta a una nova
realitat global que demana una revolució en les maneres de pensar i un canvi en
la perspectiva de l’entorn. Actitud, estratègia i sistema són la clau.....
Totalment d'acord, Pau. I és més és el que s'ha de fer.
ResponderEliminarPerò parles de marketing, de gestió, organismes de promoció de negoci, etc. Però, i el factor humà? Creus que està actualment a l'alçada del que requereixen els temps, quan s'observa que llicenciats universitaris, em prou feines saben redactar bé? Poden tenir una bona preparació técnica, però per treballar en equip, i per ser motor de l'empresa, cal estar ben preparat en altres àrees, menys tecníficades i més humanistes.
L'empresa ha de renovarse constantment, estar al dia en noves tecnologies, tenir un personal eficaç, ben remunerat que senti l'empresa com a seva.
Un empresari o emprenedor pot tenir una bona idea, desenvolupar-la però si necessita personal, aquest al inrevés del que ha passat ara, s'ha de sentir integrat en el projecte empresarial. NO ha de treballar per si mateix solsament, sino per l'empresa que li proporciona a través del sou el diner per viure. Però no tot és això.
Penso que el món empresarial actual ha de ser més obert. Ha de pensar en els beneficis, com a font de re-inversió, i l'empresari estar a l'alçada dels seus guanys, endeutant-se el menys possible. Però, creus que és possible, si quan es tenen quatre calerons, de seguida pensen en canviar de casa, comprar-se un cotxe nou, viatges, etc.etc.
Crec que està neixent una nova generació empresarial, que de ben segur aprendrà d'aquesta crisi, però de ben segur que tindrà altres "veleitats"
El factor humà és el més important, Marta. Per això parlo d'actitud, de "reinventar" la organització i les relacions entre els membres de l'equip. no hi ha model bo de negoci si les percepcions que la gent te de l'empresa, de la seva pròpia feina i del seu futur són negatives. El que impulsa els resultats d'una companyia no és l'eficàcia del seu sistema operatiu, sinó la realitat mental amb que opera la seva gent. Com sempre, sempre és qüestió de consciència, de perspectiva, i de congruència a l'hora d'actuar. hem de ser optimistes. D'aquesta situació aprendrem, faltaria més!
ResponderEliminar